El seu treball incansable en el món de la traducció, al teatre i al barri de Sant Salvador han servit perquè rebi un dels punts de llibre de ‘Dones Tarragonines’
Si la reflexió de la Maria Aurèlia Capmany “les conquistes d’aquest món no les faràs amb les cames, sinó amb el cap” és certa, el cas de la Viviana de Salvador Deop n’és el paradigma.
Estem parlant d’una autèntica dama que usa la paraula de la millor forma com pot fer-se: per reconfortar els altres quan les necessitats de comunicació fan imprescindible la seva intervenció. Perquè la Viviana domina a la perfecció el català, el castellà, el francès, l’anglès i l’italià. Per això, la seva principal ocupació és la traducció. I no en un lloc qualsevol en el que la traducció és habitual, com en el treball editorial, per exemple, sinó a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona. La seva feina abnegada i constant l’han fet mereixedora de ser la protagonista d’un dels punts de llibre ‘Dones Tarragonines’, editats per l’Ajuntament de Tarragona amb motiu del 8M.
La Viviana, la paraula i la cultura
La Viviana Salvador va passar tota la seva infantesa envoltada d’una cultura que la influïa pels quatre cantons. La seva mare és l’actriu Montserrat Salvador i el seu pare el director de teatre Esteve Polls. Però si ens remuntem a la generació anterior, a la dels avis, amb els que la Viviana es va criar, l’avi era periodista —el republicà Lluís de Salvador, qui va ser director del Diari de Tarragona— i la seva àvia, una dona interessada en la cultura a tots els nivells.
A ella, des de ben petita, la van encaminar a les lletres, a la lectura i al domini de diversos idiomes. El català i el castellà són les seves llengües maternes, però també el francès, perquè a causa de la guerra, i com va passar en tantes lamentables ocasions, aquesta família també es va haver d’exiliar a França, on van romandre durant uns anys fonamentals després de l’acabament de la Guerra Civil. Després, l’anglès i l’italià són fruit de la seva inquietud i les seves ganes de saber més.
La seva feina com a traductora ha portat la Viviana a treballar en diferents llocs: des de la comissaria de policia, passant per un gabinet d’advocats, fins a l’hospital Santa Tecla, on presta ara els seus serveis. Les anècdotes se succeeixen i la Viviana, que és molt sensible, s’emociona en recordar-les.
El pitjor moment de la pandèmia, quan els ingressos de pacients es comptaven per dotzenes, el personal no donava a l’abast i el virus no distingia propis o forans, la Viviana va treballar intensament fent de traductora, perquè en una ciutat turística com Tarragona s’hi agombolen una gran multitud de persones de diferents nacionalitats a les quals la pandèmia va agafar desprevinguts i amb el peu canviat. Ningú s’esperava una cosa així. I en canvi, va passar. I ella es sent orgullosa de la feina feta en un temps tan difícil.
En un hospital gran com el de Santa Tecla, referent a Tarragona i fora de Tarragona en molts aspectes, es donen situacions molt diverses cada dia. “Tan de bo tothom pogués sortir del centre hospitalari amb bones notícies, però de vegades no és el cas”, comenta.
La Viviana recorda amb emoció el cas d’una noia anglesa que va entrar a l’hospital i malgrat l’atenció que va rebre, no en va sortir. La seva feina va consistir en fer una traducció literal de les paraules del metge a la família, donant la notícia de la mort de la noia al marit i al fill. No resulta senzill no empatitzar, no vessar llàgrimes amb ells, però la Viviana és molt conscient que si “sento el mateix que la família, no puc complir amb les paraules precises que en aquell moment són imprescindibles”. L’emoció queda per després. La Viviana és una dona molt valenta. I n’ha vist tants de casos i de circumstàncies…
Una altra vessant de la paraula: el teatre
Venint d’una família d’artistes, semblava força clar que la Viviana també tindria una forta inclinació cap al teatre. Va començar al seu barri, a Sant Salvador. De fet, confessa que “estic enamorada del meu barri”. Quan va fer cap de Barcelona a Tarragona es va instal·lar al nord de la ciutat i mai se n’ha mogut. Ha vist com el barri creixia i es feia gran i com ara, amb tots els serveis disponibles, és un lloc agradable per viure.
El teatre i la passió per l’escenari corre per les venes de la Viviana i aquest amor ha florit en diversos muntatges, primer al Grup d’Amics del Teatre Joan Miracle, a l’equip actoral Antagonista Teatre i també en el Grup de Reconstrucció Històrica Thaleia, que habitualment actua durant les jornades de Tàrraco Viva que es celebren el mes de maig a Tarragona.
La Viviana confessa que el teatre “és una de les meves flaqueses, però també la història, l’arqueologia, el coneixement del passat”. El saber en lletres majúscules i les seves inquietuds venen directament de l’avi i la Viviana, a hores d’ara, reflexiona i es pregunta, si l’avi la pogués veure, si estaria content de veure la feina que fa la nena que va criar quan era petita.
Un ric món interior que aflora
Si a la Viviana se li donés un paper i un llapis i se li demanés un dibuix del seu món, ella hi dibuixaria arbres, boscos, un bany de sol, però també desitjos d’igualtat, de feminitat, d’entesa entre les persones, de cordialitat perquè el món tornés a girar rodó.
Hi ha un aspecte molt important en la vida de la Viviana: la seva creença en Crist. Es tracta d’una fe lliure i molt personal que ella viu d’una forma íntima però contundent. La seva fe en Jesús és infrangible i tot i que no vol influir en ningú, està convençuda “que si tothom es parés un moment per pensar en els altres, tal com Crist va dir, molts conflictes, guerres, desgràcies, s’evitarien”. És una convicció individual, particular i molt subjectiva, però a ella l’ajuda a viure, a ser millor, a ser el que és: una autèntica dama.
Text: Roser Pros-Roca
Imatges: Roser Pros-Roca i cedides
1 Comentari